Premi Nacional de Creativitat José María Ricarte

El Premi Nacional de Creativitat José María Ricarte neix com a homenatge al guionista, creatiu publicitari, membre del grup de recerca Publiradio i catedràtic del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat II (CAP II) de la UAB, José Mª Ricarte Bescós, mort el 2010 a l’edat de 77 anys.

El premi reconeix les idees innovadores en publicitat, comunicades amb senzillesa, veracitat i respecte.

El certamen vol esdevenir una plataforma de reconeixement del compromís de la comunicació en general i de la publicitat en particular amb tots aquells que des de qualsevol àrea de la creativitat han transcendit en el seu paper a la història i han transformat la manera de pensar i viure de la gent; entre altres, la manera de pensar i viure dels publicistes. A diferència d’altres importants certàmens i festival que en nombrosos països premien la creativitat publicitària, hem volgut que, en congruència amb la dimensió humanista que en tot moment conduí la vida de José María Ricarte, aquests premis assenyalen i magnifiquen a aquelles persones, institucions, empreses i marques que han estat capaces de fer transcendent la seva creativitat, perquè han sabut posar-la al servei de l’humanisme.

José María Ricarte Bescós (1932-2010), des de la seva càtedra a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat durant més de tres dècades la referència principal de la creativitat publicitària a la universitat espanyola. I el seu llibre, Creativitat i Comunicació persuasiva (1999), ha estat un manual d’obligada lectura per a milers de graduats en Publicitat, molts dels quals representen avui el millor de la professió publicitària a Espanya.

Nascut a Lillo (Toledo), on els seus pares exercien de mestres, Ricarte va viure la seva primera infància a Bermeo (Biscaia) i a Jaca (Osca). Als 12 anys la família fixa la seva residència a Saragossa, on José María obtindrà a mitjans dels anys 50 la llicenciatura en Dret. Es trasllada a Barcelona, després d’haver guanyat una plaça de funcionari del Banc d’Espanya, i allà descobreix la seva primera vocació: el cinema.

Ricarte col·labora en diferents activitats del Cinema-Club Monterols, on imparteix la seva primera conferència: “La història del cinema en color”, el maig de 1958. Hi treballa com a meritori de producció i després com a guionista en diversos llargmetratges de les productores Balcazar, Este Films i Antonio Isasi. Amb els seus amics del Monterols, Emilio Martos (ajudant de direcció) i Paco Pérez-Dolz (director), Ricarte participa com a responsable del guió en una de les joies del cinema negre espanyol de tots els temps, A tiro limpio (1963). Va escriure aquest guió a partir d’un dels seus propis relats, La senda roja, inspirat en la vida dels maquis catalans José Luis Facerías i Quico Sabater.

El primer contacte de Ricarte amb la publicitat sorgeix en 1965, quan és reclutat per Emilio Martos per a la nòmina de guionistes i realitzadors d’espots publicitaris de la World Wide, la productora audiovisual de Víctor Sagi, amb Leopoldo Rodés de vicepresident, i dirigida per Martos en un racó dels Estudis Iquino al Paral·lel barceloní. El 1967, dels 213 espots lliurats per la World Wide, 79 van ser realitzats per Ricarte. Del seu pas per la World Wide naixerà realment el vincle professional de Ricarte amb la creativitat publicitària. En el període comprès entre 1968 i 1983 José María Ricarte va ser, successivament, director creatiu d’Estil, Assessors de Publicitat, Consellers de Publicitat i RSCG-Barcelona, agències vinculades al Grupo Sagi. Com a Director Creatiu d’Assessors de Publicitat, per exemple, Ricarte encarrega al creatiu freelance i escriptor Javier Coma un eslògan per a una competició internacional organitzada pel Barça. I és així com neix el 29 d’octubre de 1973 l’eslògan publicitari “El Barça és més que un club“, que el Futbol Club Barcelona transformaria l’any següent en lema popular durant els actes de celebració del 75 aniversari. El 1984 Ricarte funda la seva pròpia agència, Sistemes de Comunicació Publicitària, i consolida immediatament la seva relació professional amb la Universitat Autònoma de Barcelona com a membre del cos de professors de la llicenciatura en Publicitat i Relacions Públiques.

Ricarte abandona paulatinament la professió de creatiu publicitari, obté el Doctorat en Publicitat a 1991 i la Càtedra en 1998. A l’any següent publica el seu llibre Creatividad y Comunicación persuasiva i el 2002 funda el grup de recerca Publiradio. Com a catedràtic de Creativitat Publicitària, José María Ricarte és convidat per diferents universitats espanyoles per pronunciar conferències i impartir classes de creativitat en nombrosos cursos de postgrau. La llavor del pensamiento ricartiano s’expandeix amb gran energia en les dues últimes dècades de la seva vida per tota la geografia espanyola. Una de les seves últimes intervencions va ser a l’abril de 2010, com a codirector del I Congrés Publiradio sobre “El poder creativo de la palabra”, on va defensar amb entusiasme la vigència de la força comunicativa de la paraula en un món d’imatges, i com a instrument necessari per a l’expressió de les idees.

Ricarte és el responsable de dotar la Creativitat del cos teòric i científic que la Publicitat necessitava per fonamentar com a disciplina de les Ciències de la Comunicació, fins al punt de reclamar que en totes les llicenciatures hi hagués una assignatura anomenada “Introducció a la Ciència, la Creativitat i la Comunicació “. Les seves aportacions teòriques, des del saber acumulat en la seva experiència professional, van contribuir a dignificar socialment la pràctica professional del creatiu publicitari. Aquí està una de les claus de la singularitat de Ricarte. Però no és aquest el seu únic llegat.

Ricarte va trobar a les aules universitàries la seva autèntica vocació professional de comunicador. I sempre d’acord amb la frase d’Arthur Koestler, que defensava l’activitat creativa com un procés d’aprenentatge en el qual mestre i deixeble són una mateixa persona. En aquest joc interactiu entre professor i alumne al voltant de la comunicació, Ricarte va saber deixar en desenes de promocions de llicenciats en Publicitat una empremta inesborrable del seu saber, del seu bon fer i de la seva gran humanitat com a persona. Aquesta serà l’altra peça fonamental del llegat Ricarte que, sens dubte, romandrà.

Quin és l’objectiu del Premi Nacional de Creativitat José María Ricarte?

El Premi Nacional de Creativitat José María Ricarte vol promoure i divulgar l’ADN Ricarte, un veritable referent acadèmic, humanista i científic en l’àmbit de la comunicació i la publicitat, d’acord amb els següents objectius:

Ressaltar la importància del pensament creatiu, en relació amb l’eficàcia comunicativa, la diferència significativa, la singularitat i la paradoxa de pensar el que ningú ha pensat sobre allò que tots veuen.

Dignificar l’activitat publicitària i projectar socialment les seves virtuts i valors positius.
Representar una visió àmplia, humanista, eficaç i transcendent de la creativitat.
Estendre ponts entre la societat i la Universitat.

El Premi Nacional de Creativitat José María Ricarte és un reconeixement a la trajectòria personal i professional dels premiats; a una forma positiva d’entendre la vida i els negocis que repercuteix de manera manifestament profitosa en la creativitat i en la professió publicitària.

L'any 2023, la nova junta directiva planteja una nova escultura-premi per al Premi Nacional de Creativitat José María Ricarte.

Aquesta escultura-premi està dissenyada per l'escultor català Artigasplanas.

L'escultor Artigasplanas (Joan Artigas Planas) és, des de fa gairebé una dècada, un dels artistes catalans que més han exposat en galeria i fires d'art a Europa.

Actualment, treballa de forma regular en galeries d'art a França, Alemanya, Dinamarca, Holanda i Suècia.

El Premi Nacional de Creativitat José María Ricarte està format per dues entitats convocants, quatre comitès, un jurat i institucions col·laboradores.

El Jurat del Premi 2023 està format per:

Enric Jové (McCann Barcelona)
Mar Alarcón (Foment del Treball)
Patricia Luján (Universitat Autònoma de Barcelona)
Anna Roca (Proximity Barcelona)
Marc Macià (SantaMarta)
Fernando Herrero (Presidentex)
Elena Busquets (VIA Empresa)
Quim Miró (Comunicació21)
Laia Rogel, Montse Arnau, Jordi de Miquel, Philipp Fürst i Xavier Sans (representants del Gremi)